dissabte, 17 de desembre de 2016

ULTIMANT PREPARATIUS



Realment anem molt tard. A aquestes alçades comptàvem amb estar munyint i elaborant fa gairebé un mes. Per diverses raons, ho hem hagut d'anar endarrerint, però durant l'última setmana ens hem deixat la pell per a poder començar a fer formatges... demà!!!
I és que avui ha estat el primer dia de munyida. Hem fet molt poquets litres, que hem guardat refrigerats per a juntar-los amb els que fem demà i elaborar junta tota la quantitat.

Aquests dies anirem una mica de bòlid entre l'inici de la temporada formatgera i l'apogeu de la dels cabrits. Són poquets dies els que ens coincideix tot junt, però val la pena!

Un dels motius principals pels quals hem hagut d'anar ajornant aquest moment ha estat el canvi de terra que hem hagut de fer al pis de dalt (zona formatgeria, oreig i cambra maduració) ja que el que teníem -tot i ser nou- s'estava malmetent. Hem acabat enrajolant tota la zona i això ha comportat haver de fer una neteja i desinfecció a l'alçada de les circumstàncies.


Ara però ja ho tenim tot a punt per a demà... Ben aviat podreu tornar a menjar mató i formatge tou de Girola!

dimarts, 13 de desembre de 2016

QUÈ FEM AMB LA SALA DE DESFER?

OBRADORS POLIVALENTS PER A L'ELABORACIÓ DE PRODUCTES ALIMENTARIS

Estem molt contents de poder participar com a ponents demà, 14 de desembre, en aquestes jornades que tindran lloc a Sort a partir de les 09:00.


Anem a la jornada a explicar la nostra experiència personal. En el nostre cas quan vam decidir fer una formatgeria volíem reservar també un espai diferenciat per tal de poder tenir una sala de desfer, encara que el seu ús sigui molt reduït com a tal per la breu temporalitat dels nostre producte carni. D'aquesta manera ens és útil l'escorxador de Sort. Si no puguessim tallar cada canal a gust del consumidor, no ens serviria de res poder sacrificar els animals a Sort. Ens hauríem de conformar amb carregar-los vius en un camió sense conéixer-ne el destí final. Tenir la sala de desfer, ens permet adaptar-nos -com ja us hem explicat en alguna altra entrada- a les exigències de cada comanda i poder d'alguna manera, tancar el cicle de la nostra expolotació personalitzant la venda directa. 

Les jornades també ens permetran veure com s'estan enfocant les creacions d'obradors compartits. En una comarca com la nostra, aquests espais polivalents poden afavorir la dinamització territorial i econòmica a través de la producció local de baix impacte. 
Se'ns presentaran diferents exemples d'espais polivalents on s'hi poden desenvolupar diverses activitats productives: carn, melmelades, conserves, sucs...

Si sou productors o voleu ser-ho, si feu producció càrnia o teniu excedent d'hort i voleu fer conserves, etc. aquesta jornada us pot obrir noves perspectives. És gratuïta però cal inscripció prèvia omplint el següent formulari: 

https://goo.gl/forms/sFL5QmKCmJH9r9Jf1

Fins demà!

divendres, 2 de desembre de 2016

I TU, COM CUINARÀS EL CABRIT?

Durant el proper pont de la Immaculada i de cara a la temporada de Nadal, Cap d'Any i Reis servirem una cinquantena de cabrits. Gran part de la gent que ens ha fet comanda és repetidora. De tota la nostra clientela d'aquest Nadal només hi ha set persones que ens hagin demanat cabrit per primera vegada, la resta ens en demana cada any. Això ens fa sentir molt contents i orgullosos de la feina ben feta!!

El fet de tenir el nostre propi obrador ens dóna molta llibertat a l'hora de preparar la comanda completament personalitzada. Nosaltres oferim tres tipus de tallat bàsic:

-Sencer o només partit pel mig
-Tallat estàndard, on cuixes i espatlles queden senceres i costelles i mitjanes tallades
-Tot tallat

A partir d'aquí, la gent ens demana diferents variacions en funció de la manera en què el cuinaran. Hi ha qui vol espatlles i/o cuixes marcades amb dos o tres talls. Hi ha qui vol els panys de costelles i mitjanes sencers per a fer al forn. Hi ha qui vol espatlles senceres i cuixes tallades, o al revés. Nosaltres ens adaptem a tot.

Evidentment a l'hora de cuinar-lo les varietats encara són més grans: arrebossat, al forn, a la graella, amb trumfes, amb xocolata, amb oli, pebre i sal... Aquí us deixem una mostra dels cabrits de l'any passat. 












I si bé és cert que hi ha infinites maneres de cuinar un bon cabrit... el resultat sempre serà el mateix!!!



Moltes gràcies a tota la gent que ens van cedir les fotos dels seus plats cuinats!! Aquest any en volem més!!

dimecres, 16 de novembre de 2016

PECULIARITATS DELS CABRITS D'AQUEST ANY

La paridera gran es va acabar fa uns dies. No ha estat un any tan bo com d'altres vegades. A més, estem tenint molts problemes amb els braguers de les mares que per culpa de la sequera es van fer malbè durant l'últim mes a muntanya. Això fa que a molts cabrits els costi popar i haguem de munyir a mà per buidar la mare i donar la llet amb biberó als cabrits. Esperem que de cara a començar a munyir d'aquí a poc, haguem pogut solucionar alguns dels braguers malmesos, però lamentablement, moltes cabres -especialment les més velles- les haurem de "rebuiar"...

Per sort hi ha dies en què tenim una ajuda inestimable
De cara a la producció de cabrit, però, tots els esforços estan valent la pena. Comencem a tenir moltes comandes de cara al desembre i gener, coincidint amb el pont de la Puríssima i les festes de Nadal. Estem contents de poder oferir un cabrit d'altíssima qualitat. No només la raça és eminentment càrnia, sinó que a més, durant la gestació les cabres han passat el temps a la muntanya, en llibertat. A més a més, els cabrits estan amb les mares fins al moment del sacrifici i no estan criats a base de llet en pols.







El sacrifici es duu a terme a l'escorxador de Sort, i des de fa poc hem legalitzat una sala de desfer on podem manipular i tallar el cabrit podent-nos adaptar a les exigències de qui l'hagi de cuinar. Hi ha qui el vol tot sencer o partit pel mig i hi ha qui el vol tot tallat per a arrebossar. Entremig, tot un ampli ventall de possibilitats a les quals podem adaptar-nos. Ja heu fet la vostra comanda per a aquest Nadal?

Pepe en plena acció a la sala de desfer

divendres, 11 de novembre de 2016

ANEM DE FIRA!

El cap de setmana passat vam participar a la Fira de Tardor de Sort. Ens agrada molt anar-hi perquè bàsicament és una fira d'ovelles, així que no està de més portar-hi unes quantes cabretes. Al Pallars Sobirà hi ha molt poques explotacions que es dediquin únicament al cabrum. En trobem a Arestui, Cassibrós, Esterri de Cardós, Gavàs, Lladrós, Llavorsí, Vilamur i València i des de fa poc, hi ha un petit escabot també a Surp.

Cabres, cabrits i boc a Fira de Sort
La fira, com dèiem, està dedicada a l'ovella Xisqueta. D'aquestes sí que n'hi ha al Pallars ja que la xisqueta és una raça autòctona catalana, molt rústica, que la fa ideal per a l'aprofitament forestal pirinenc. Aquesta raça és menuda i robusta. Té el cap petit i sense banyes. Se la coneix per les taques negres als ulls, morro, potes i a l'extrem. És molt apreciada per la carn del corder i recentment, des d'Obrador Xisqueta s'ha fet una gran feina per revaloritzar-ne també la llana.

Exemplars d'ovella xisquesa
Esperem seguir participant a les properes fires. A banda de donar a conéixer la raça, la nostra feina i fer difusió, les fires són molt importants també per a fomentar i enfortir les relacions socials del sector primari.


dimecres, 2 de novembre de 2016

NOVA EDICIÓ DE L'ESCOLA DE PASTORS/ES

Comença la selecció d'aspirants per a la novena edició de l'escola de pastors/es de Catalunya!!

A Girola ens enorgulleix col·laborar amb l'Escola de Pastors. Ens agrada fer difusió dels seus actes, ens agrada molt que comptin amb nosaltres i que ens visitin quan l'escola ha començat, ens ha agradat MOLTÍSSIM la primera experiència d'acolllir una pastora en pràctiques, ens agrada que vinguin a fer classes pràctiques a la nostra granja, ens encanta quan ens conviden a visites per conéixer realitats d'explotacions tan catalanes com, aragoneses, basques, navarres, franceses... fan una feina de base extraordinari i treballen dia a dia per dignificar realment la pagesia, sempre amb idees noves, sempre amb una empenta que encoratja!

Des d'aquí volem felicitar l'Associació Rurbans, Obrador Xisqueta, mOntanyanes... són sempre elles, per molt que canviïn de nom!! I els estem també molt agraïts per totes les vegades que ens han convidat a participar en diferents històries, totes les experiències ens han dut fins on som!

Per això estem encantats d'ajudar a fer difusió de la Novena Edició de l'Escola de Pastors de Catalunya:

Es poden trobar les Bases de l’Escola  2017 aquí. Allà hi ha tots els detalls de funcionament, l’estructura del curs i els requisits per a poder participar. Es recomana de llegir-ho atentament. Davant de qualsevol dubte feu arribar un correu-e a: info@rurbans.org  o feu una trucada a: 973 620 977
Per poder presentar-se a l’Escola de Pastors s'ha d’omplir la sol·licitud oficial 2017 que també trobareu en aquest enllaç i a la mateixa web de l'escola. Omplir-la us costarà poc temps, PERÒ, també es recomana que l’ompliu a consciència i doneu el màxim d’informació possible.
Aquest és el primer filtre que es passa per accedir a l’escola de pastors. A través d’aquesta sol·licitud l'escola valora si l'aspirant pot passar a la fase d’entrevistes o no.
Aquesta informació serà valorada per una comissió d’avaluació que estarà format per 1 pagès/a participants a l’Escola,  1 membre de l’equip tècnic de l’Escola Agrària del Pallars, 2 membres de les delegacions,  1 membre de la Xarxa de Suport de l’Escola de Pastors i 2 persones de l’equip tècnic de l’Escola de Pastors de Catalunya.
La data límit per rebre les vostres sol·licituds és el proper 28 de novembre de 2016 a les 15h.
Que tingueu molta sort!

dilluns, 24 d’octubre de 2016

QUÈ PASSA QUAN LA MARE NO ESTIMA LA SEVA CRIA?

Com us dèiem en un altre post, de vegades, les cabres que són mares per primer cop no estimen a la cria. D'alguna manera és com que allò no va amb elles i després de parir continuen amb el ramat abandonant la cria sense haver-la ensumat ni llepat.
Això em va passar la setmana passada, pasturant amb el ramat. Una segalleta va començar a tenir mals i quan me'n vaig adonar hi havia un cabridet sol a terra.
En un cas així s'ha de vigilar que el cabrit pugui respirar, tot i que la mare no li hagi llepat els líquids que se li enganxen a la cara i al cos i després netejar-lo per tal d'assecar-lo i que no agafi fred.


El cabridet recent nascut
Per sort aquell dia portava un bolso que ens serveix per a transportar cabrits, així que el vaig agafar i un cop sec, el vaig posar a la bossa, ben calentó, i me'l vaig penjar per tal de seguir a la resta del ramat.
De vegades, la mare sent belar el cabrit i pot buscar-lo, però en aquest cas, la mare no se'ns va ni acostar, tot i els farts de bramar que es va fer el cabridet...
Quan el ramat em permetia estar una estona parada, deixava el bolso a terra i el cabrit aconseguia sortir-ne tot sol. En poca estona ja es posava dret i com que l'única que l'havia "llepat" i netejat era jo, al sortir de la bossa em buscava i se'm posava a sobre per buscar escalfor, així que durant unes hores, vaig ser la seva única mare.


Però la feina més dura va quedar per Joan. Un cop arribats a la granja vam posar mare i filla dins una paridera (un tancat no gaire gran per tal de fomentar el contacte entre mare i fill). Allà els vaig deixar i allà va començar la feina de Joan de fer popar el cabridet tot i que la mare no el vulgués.

Han passat quatre dies i la mare segueix sense estimar massa el seu fill, però almenys el "tolera" i el deixa popar. Com a contrapartida, al cabrit li agrada moltíssim el contacte amb les persones.

A veure si durant aquesta setmana la seva relació millora!

dijous, 20 d’octubre de 2016

ESTRENEM CANAL DE YOUTUBE


Estem tenint la sort de poder viure molts parts en directe. Alguns d'ells fins i tot els hem pogut gravar amb el mòbil. És per això que hem decidit compartir-los i hem creat un canal de youtube (Girola SCP) i hi hem penjat dos vídieos diferents que aquí compartim també amb vosaltres.



Vila va tenir el segon cabrit de natges. Habitualment, els cabrits treuen primer les potes del davant, com podeu veure en el segon vídeo, amb Pineta.




Esperem que us agradin!

diumenge, 16 d’octubre de 2016

LA POBLACIÓ AUGMENTA A BON RITME

Avui, una setmana després del primer part, ja tenim a la granja una quarentena de cabrits!
L'embaràs de les cabres dura cinc mesos aproximadament. Vam donar els mascles l'onze de maig, així que la natura ha fet el seu curs i aquestes setmanes, si tot va bé, en veurem arribar encara molts més!

Vila tot just havent donat a llum dos mascles
Durant els primers dies és normal haver d'ajudar alguns cabrits a popar de les seves mares, fins que agafen pràctica. També ens trobem amb cabres bessoneres que no fan prou llet per a les dues cries i cal ajudar als petits amb llet d'altres mares que van més sobrades.

Amb el biberó
A diferència d'altres explotacions, sovint molt més grans i que prioritzen l'obtenció de llet, nosaltres no apartem els cabrits de les mares al néixer. Ens interessa produir un cabrit de qualitat i ens agrada que siguin les mares les que alleten als cabrits i no màquines nodrisses artificials de llet en pols. Això comporta molta més feina que -evidentment- no es pot mecanitzar.

Les cabres surten cada dia -si el temps ho permet- a pasturar durant quatre o cinc hores. És curiós constatar com quantes més cabres mares hi hagi, més pressa tindran a l'hora de tornar cap a casa. El bestiar baciu en canvi, no en té tanta, de pressa!
Quan les mares arriben de pasturar tota la tarda es produeix el retrobament mares-fills i encara que sembli mentida, sovint cal ajudar alguns cabrits a trobar les seves mares i assegurar-se que mengin correctament.

Cabres de tornada cap a la granja

diumenge, 9 d’octubre de 2016

JA HAN NASCUT LES PRIMERES CABRIDES

S'han avançat ben bé una setmana a la data que teníem prevista, però ja hem tingut el primer part. Ha estat una de les cabres més velles que tenim, la Negra de Peluda i ha portat dues femelles precioses amb els trets característics de la raça Pirenaica, tot i que la mare, no ho és.
Esperem que sigui un bon presagi i que aquest any puguem criar moltes femelles, ja que l'any passat va ser any de mascles.



Aquestes dues primeres cabrides van néixer mentre el ramat pasturava amb Joan. Un clàssic... Intentem veure quines cabres semblen més avançades per tal de deixar-les a la granja on -si es dóna el cas- pariran més tranquil·les. Però això no sempre funciona i moltes vegades ens trobem amb cabres que cabriden a fora.






Si les coses van com han d'anar, la cabra pareix sola sense necessitat d'ajuda. Si ja té experiència, segurament de seguida lleparà la cria o cries, senyal que se l'estima i que la reconeix. De vegades en cabres primípares cal fomentar la relació mare-cria, ja que si no pot arribar a passar que la mare abandoni la cria per seguir amb el ramat. El més habitual, però és que instintivament una mare es quedi amb la seva cria o cries tot i que el ramat s'allunyi.



Si tot va bé, durant les properes setmanes tindrem la sort de veure com van arribant els cabrits i les cabrides d'aquest any i mica en mica la granja s'anirà omplint de vida i de petites criatures corrent i saltant d'una banda cap a l'altra.

S'apropen dies preciosos plens de caos i desconcert!

VA ARRIBAR EL GRAN DIA

Finalment...
Després de tres mesos a la muntanya -de colònies, com a vegades diem- ahir va ser el dia en què les nostres cabres van tornar cap a casa. Durant l'estiu, hem pujat un cop per setmana a veure-les, donar sal o curar-les si es dóna el cas. Normalment la pujada a muntanya es comparteix amb Andreu que puja a veure les seves ovelles, així que entre tots, es controla tot el bestiar petit de València. La resta d'explotacions del nostre poble són de vaca Bruna.
Joan, Pepe i Andreu, els pastors de València d'Àneu
Ahir però, un cop trobades les cabres es va iniciar el camí cap a casa. A partir d' avui tornarem a fer de pastors a diari, després de la treva estiuenca. 

A les 09 del matí Pepe ja va trobar el ramat i va començar el descens. No va ser un dia gens calurós, així que va ser més fàcil conduir el ramat. Mica en mica van passar collades i estanys. Va arribar  Joan acompanyat de Guillaume i van continuar fins a arribar al Port de la Bonaigua.  





Diferents moments de la baixada

Allà vam fer una estona de repòs general, d'omplir el pap i de gaudir del moment. Va ser també quan s'hi va afegeir la resta de la família i amics que faltaven. Alguns ja venen des de ben petits, com Cala, Artau, el Bru i la Gaia. Per d'altres ahir va ser la primera vegada que van poder acompanyar el ramat fins a València. 





Després de baixar el Port arriba el tros més perillós, ja que cal fer molta estona a la carretera i no s'hi val a badar. 




Però també és un tros amb moments de pausa, on el bestiar aprofita a menjar tranquil quan podem sortir de la carretera i seguir per trossets més boscosos o passar per vora el riu. 


A mitja tarda finalment van arribar a la granja,  així que ja podem dir oficialment que comencem temporada! 

Benvingudes a casa!!! 

dijous, 29 de setembre de 2016

S'APROPA L'INICI DE TEMPORADA

Les nostres cabres tornaran a casa a finals de setmana. Han passat tot l'estiu -i part, doncs, de la seva gestació- a la muntanya, entre el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en especial a la Vall del Gerber. Amb la seva arribada, començarà una nova temporada per nosaltres, aquest any més especial que mai, ja que ho tenim tot a punt per tal de poder elaborar els nostres propis productes làctis (matons i formatges) a més de continuar servint cabrit durant la temporada nadalenca com hem fet ja els últims anys.
A la Vall del Gerber

Ja fa uns anys que vam decidir apostar per la cria de cabres de Raça Pirenaica, raça autòctona en perill d'extinció. És cert que aquesta raça s'ha usat tradicionalment per a la cria de cabrit, tot i estar considerada de doble aptitud. A Girola hem volgut revaloritzar la seva aptitud lletera i elaborar els nostres formatges amb llet de cabra pirenaica.