dilluns, 4 de desembre de 2017

ENGEGUEM!!

Ha arribat el dia!
El nostre desembre ja és més blanc que mai. Entre la neu que va caure el dia u i la llet que hem començat a elaborar avui, hem començat a viure entre la sala de munyir i la formatgeria.

El primer dia de munyida és el més llarg de tots. Les cabres que ja havíem munyit altres anys s'han desacostumat a aquesta rutina després de tants mesos. Les segalles que entren per primer cop a la sala de munyir estan espantades i  trigaran uns quants dies a habituar-se als ritmes dels matins des d'ara i fins al maig.





A aquest desconcert inicial s'hi suma el fet d'anar fent cabra per cabra el Test de Califòrnia. És un test que ajuda a descobrir o certificar possibles mamitis que tinguin les cabres. En cas de descubrir una mamitis, munyim a part aquella llet per tal de no barrejar-la amb la que posteriorment anirà a formatgeria.

Tot plegat fa que aquest primer dia sigui mooolt llarg i els primers que vindran també ho seran.

Amb la llet a la lletera/tanc hem baixat a la formatgeria per a fer la primera tongada de matons d'enguany. La majoria dels que han sortit ja estan reservats, així que es pot dir que comencem la temporada amb bon peu!




El proper dia d'elaboració tocarà el torn a les làctiques que ja en tenim ganes! Si tot va bé, els primers Merlets i Torres Blanques estaran a punt per Nadal.

Estem a punt!

diumenge, 15 d’octubre de 2017

EXPERIÈNCIES MARSICANES ALS ABRUZZO ITALIANS

He tingut la sort de poder participar durant tres dies en unes jornades organitzades pel Projecte Piros Life i el Parc Natural de l'Alt Pirineu per tal de conèixer la realitat del Parco Nazionale d'Abruzzo, Lazio e Molise i la seva convivència amb l'Orso Bruno Marsicano, una espècie endèmica del Parc protegida des de fa gairebé cent anys. Cal dir des de bon principi que al Parc no només conviuen i protegeixen l'Ós, sinó també el Llop que de fet és el que els comporta major conflictivitat, així com la resta d'animals que hi viuen (isards, cabirols, senglars...).
A les jornades hi vam participar deu persones que representàvem diferents sectors: PNAP, Projecte Piros Life, Fundación Oso Pardo, ramaderies de dins i fora del PNAP (boví, equí, oví i cabrum) i també representació del sector turístic. Per cert, un viatge en molt bona companyia! 

Volta pel Vallone Lampazzo
Crec que el que ens hi vam trobar va satisfer les expectatives per a tots els sectors ja que en molt pocs dies -i gràcies als organitzadors del viatge Nico i Daniela-, vam poder parlar amb amb la representació institucional del Parc i amb diferents actors involucrats amb el tema de l'Ós: biòlogues, veterinari, responsable de prevenció de danys d'ungulats, així com amb ramaders o també amb el representant d'una empresa dedicada a l'ecoturisme des de fa més de vint anys. Fins i tot  vam intentar fer un avistament d'Ós amb un dels agents del Parc -amb un èxit parcial-.
Cal dir que enraonant amb tots aquests sectors se sorprenien una mica que des del Pirineu Català mostréssim tanta preocupació per l'Ós ja que allà atribueixen que el 75% dels danys a ramaderia són causats per llops i només el 25% per óssos.

Panells informatius

Excrement d'Orso Bruno Marsicano
 Una cosa que ens van deixar molt clara els dos ramaders que vam anar a visitar -el Gregorio (40 vaques, 800 ovelles, 150 cabres, formatgeria i agroturisme) i l'Alessandro (ovelles, vaques i alguna equa) és que ells hi han conviscut sempre amb els grans predadors i la manera de gestionar els ramats sempre els té en compte. El Gregorio, per exemple, explicava que el seu avi ja li deia que si d'un any per l'altre el normal és guardar-se un 20% del ramat per a reposició, ell n'hauria  de deixar un 5% més comptant amb els predadors. Tot i així fa més de quatre anys que no té un atac. Per cert, que té en plantilla més de 30 gossos de protecció     -Maremano abruzzesse-, però cap gos d'atura.

Conversant amb el Gregorio

Tastet dels seus productes

L'Alessandro explica tranquil que fa un maneig sensat del ramat i que no acostuma a tenir problemes. Les ovelles es tanquen cada nit en un recinte electrificat cedit pel Parc (de dia van soles amb els gossos de protecció). Pel que fa a vaques i eqües és bàsic que al moment que han de parir i mentre la cria és massa petita es quedin també a prop de la granja en un recinte electrificat. Amb aquestes premisses redueixes potencialment el nombre d'atacs a vidells i pollins i ovelles.

Amb les ovelles de l'Alessandro

Maremmano Abruzzese
 Un tema del que també vam poder parlar amb profunditat amb els diferents sectors era el de les indemnitzacions. Quan un ramader té una baixa per atac, truca a la seu del Parc que per mitjà d'una patrulla d'agents rurals certifica l'atac i l'espècie. Amb aquest certificat el veterinari inicia els tràmits de pagament que es resolen en una mitjana de 50 dies. No entrarem en xifres, però tots els sectors (ramader, directiva, veterinari...) afirmen estar contents amb aquestes indemnitzacions, si bé deixen clar que l'objectiu segueix essent la prevenció.   
La visió turística també mereix un punt i a part. El poble que acull la seu del Parc, Pescasseroli, és un clar exemple d'explotació favorable de la presència de l'Ós Bru. Sense anar més lluny, botigues, bars, entrepans, pastissets, pizzes, amanides, formatges, licors... llueixen el nom "de l'Orso" com a part de la seva promoció turística conscients que la major part de turisme que reben arriba atiada pel reclam de l'Ós Bru.

Amb la representacó institucional i la Daniela





Diferents productes de promoció amb el motiu de l'Ós

També es van fer paleses diferències de gestió i problemàtiques (aquí i allà). En el cas italià tenen una gran quantitat de personal (una norantena de treballadors/es en plantilla que compta amb 45 guardes del parc) més una trentena d'agents rurals que depenen del ministeri. Això permet la rotació de patrulles que, entre d'altres coses, s'organitzen per tenir més controlats els óssos confidents (els que s'apropen massa a les poblacions) que són cinc i que van amb un collar transmissor. Aquí en canvi hi ha manca de personal especialitzat i no coneixem possibles plans de gestió de creixement de l'espècie. Com a contrapartida, la nostra Administració afavoreix l'agrupament de ramats amb pastor/a i cedeix gossos de protecció a les ramaderies que ho sol·liciten.

Sempre és interessant conèixer experiències similars, però en un tema que aquí és tan conflictiu encara més. Llàstima que no hagi pogut venir més gent implicada -especialment del sector ramader- ja que entendre de primera mà que en una zona similar el conflicte amb l'ós és mínim i a més a més l'animal és vist com un potencial i una font d'ingressos deixa, si més no, la porta oberta per començar a canviar la nostra manera de mirar les coses. 
Embotits elaborats a base de porc i vaca o porc i ovella





Selecció d'imatges de la formatgeria del Gregorio

dijous, 21 de setembre de 2017

S'APROPA LA TORNADA A CASA

Després de tantes setmanes de silenci, iniciem un nou post a pocs dies d'iniciar el retorn a casa. Des de principis de juliol, les nostres cabretes han gaudit de l'alta muntanya amb certa tranquil·litat.

La pastoreta de casa

Amigues que es troben sorpreses quan surten a fer un tomb

Joan saleant
Els dissabtes és el dia de pujar a muntanya, portar sal i revisar que tot va bé. Aquest ha estat el tercer estiu que hem gaudit de tenir les cabres geolocalitzades. És un luxe saber on són en tot moment a través del mòbil o l'ordinador. Els localitzadors ens marquen moviments cada hora, així que si veiem coses estranyes podríem intuir comportaments alterats, provocats per exemple, per un atac de gos. I també pels canvis de temps... Cap al setembre hem tingut cert estira i arronsa amb el ramat. Amb aquests dies de fred intens que hem tingut, el ramat semblava tenir tota la intenció de tornar cap a casa. Hi ha hagut molts dies que hem hagut de pujar al port amb el cotxe per a fer-les girar amunt, ja que baixaven totes decidides cap a València. Malauradament, a casa no ho tenim tot a punt per a rebre-les, així que encara no les podíem deixar baixar!!

A peu de carretera

Cap avall
Fins i tot un dia de neu hem tingut una sorpresa... Pel que sembla algun ós ha passat molt a prop del ramat, però quan el vam pujar a veure les cabres pasturaven tranquil·lament.



Petjades a la zona del Port
Per sort han tornat a remuntar les temperatures i ha tornat a lluir el sol, les cabres tornen a ser més altes i aprofiten com cal els seus últims dies de "vacances". Aviat tocarà baixar-les i començar les nostres rutines hivernals! Esperem tenir una bona època de parts i una bona producció de llet!


Gaudint de les pastures d'alta muntanya
Al pròxim post... la baixada!

dilluns, 22 de maig de 2017

TOT COMENÇA I TOT ACABA

Amb l'arribada del maig han proliferat els canvis a la nostra explotació. D'entrada, l'u de maig va ser el primer dia que no vam munyir iniciant així el període d'assecatge del ramat. Les cabres s'han adaptat ràpidament al nou ritme i han començat a disminuir la seva producció de llet, així que també estem baixant exponencialment la nostra producció de formatges -dels que queden pocs dies de producció- i de mató -del qual ja donem la temporada per acabada-.

Paral·lelament durant la segona setmana de maig vam introduir la meitat dels bocs per tal de provocar el zel entre el ramat i al cap d'uns dies l'altra meitat i ara ja hem assistit a diverses cubricions i podem afirmar que les hormones estan a tope!







Ens interessa que les cubricions tinguin lloc durant mitjans de maig per tal d'aconseguir que neixin el màxim nombre de cabrits durant l'octubre i tenir-los a punt per a l'època nadalenca. Així doncs s'estan iniciant les gestacions i s'estan acabant les elaboracions... tot comença i tot acaba... A Girola fem les temporades curtes, però creiem respectar el cicle natural de la nostra explotació, donant molta importància al descans de la cabra durant la gestació i essent fidels a les pastures d'alta muntanya durant l'estiu. 

dilluns, 24 d’abril de 2017

SORPRESA A CAMPLLONG

Ahir 23 d'abril es va celebrar a Campllong (Gironès) el 35è concurs de treball monogràfic de ramat i gos d'atura català. Feia uns dies, Joan havia decidit de presentar-s'hi amb Pastora, la seva gossa d'atura catalana que ara té 4 anys, així que després d'unes quantes hores de cotxe, va arribar allà el dissabte a la tarda.


Diumenge al matí començaven les dues proves amb gos d'atura. Era la primera vegada que Joan i Pastora anaven a un concurs de gossos, així que els nervis no jugaven a favor. Però la veritat és que Pastora i jo no ens entenem, però amb Pepe i sobretot amb Joan treballa a la perfecció. Aquí teniu un vídeo que vam penjar fa uns dies al facebook:

https://www.facebook.com/pepe.rosellbarba/videos/773266279509172/

Amb aquesta bona entesa, Joan va superar la primera prova fent un bon temps i va aconseguir passar a la segona ronda.



Joan i Pastora van anar sumant punts entre una ronda i una altra i la sorpresa va arribar quan es va anunciar el nom del guanyador: Joan Rosell!!!


Enhorabona Joan! A continuar treballant i creient en la feina que fas! A València estem molt orgullosos de tu i de Pastora!


dimarts, 7 de març de 2017

JA FA UN ANY QUE VAM ESTRENAR FORMATGERIA!

A Girola estem d'aniversari!
Justament fa un any, al març del 2016 vam acabar les obres i instal·lacions de la formatgeria i la sala de desfer que havien començat a l'agost del 2015. Tot i estrenar-la a final de temporada va ser un luxe poder veure el nostre somni fet realitat.

L'aventura va ser llarga (i sovint desesperant)... Set mesos entre desfer part de l'edifici, adequar-lo a les alçades obligatòries, pujar parets, instal·lacions, panells alimentaris, maquinàries diverses... Però mica en mica va anar agafant forma i finalment el vam poder estrenar!
Però... voleu fer un cop d'ull a com va anar evolucionant tot plegat??


Aquí va un vídeo de l'evolució exterior:



I aquí de l'interior:



Que per molts anys ho puguem gaudir!!

dissabte, 28 de gener de 2017

QUÈ SÓN ELS ARDITS?

Fa moltíssims anys, molt abans dels euros, les pessetes, els rals, la rubia i la perra gorda van existir a Catalunya unes monedes anomenades ardits. Els ardits no tenien gaire valor, però eren molt utilitzats, especialment durant els segles XVII i XVIII.

Al castell de València s'hi han trobat ardits encunyats per l'arxiduc Carles
Els noms dels nostres formatges tenen noms més o menys relacionats amb el castell de València d'Àneu i buscant quin nom podíem posar a les boletes que macerem amb oli i herbes aromàtiques, el Josep Tugues de l'Ecomuseu ens va donar la idea de posar el nom d'alguna de les diferents monedes que s'han trobat durant els treballs arqueològics que s'hi han dut a terme.
Quan vam llegir -d'entre els diferents noms de monedes antigues- el nom d'ardits, ho vam tenir clar! Ens va agradar molt com sonava i paral·lelament la paraula ardit segons el diccionari de llengua catalana és "Que és audaç i atrevit". Ja no ens va fer falta buscar més.

Ara bé, sabeu com comencem a fer els nostres ardits?

Una pila d'ardits moments abans d'omplir els pots
Amb la mateixa pasta amb que fem el nostre formatge tou, quan ja ha dessuerat prou, però abans que hi comencin a créixer els fongs que afegim a la llet, premsem la pasta i en fem boles petites. Quan en tenim una bona pila, omplim els pots amb una mica d'oli i herbes aromàtiques (en fem amb orenga i amb alfàbrega), hi afegim amb compte les boles i acabem d'omplir el pot amb oli fins que es cobreixin totes les boles. Després d'això, els pots d'ardits hauran de reposar dos mesos a les fosques per tal d'impregnar-se bé del gust de les herbes i passat aquest temps... nyam!


Els ardits ja preparats. Etiqueta dissenyada per Marta Bruna

dimecres, 18 de gener de 2017

QUÈ PASSA QUAN TOT ESTÀ BLANC?

Doncs que les cabres no poden sortir.
A més del fred, que tira enrera a qualsevol, ara mateix el nostre paisatge és blanc. La nevada de diumenge ho va deixar tot cobert de neu i per molt rústica que sigui la cabra pirenaica, s'ha guanyat unes vacances!
Cal pensar també que la temperatura de comfort de les cabres és entre 10 i 25ºC i avui mateix, la temperatura màxima a València ha fregat un grau positiu. Així doncs, el millor lloc on poden estar és, sens dubte, a dins de la granja que ja tenen aclimatada amb l'escalfor que elles mateixes desprenen.



L'accés a la granja s'ha complicat bastant i els tres munyidors matiners Pepe, Joan i l'Ovidi, han tingut força feina per a poder transportar la llet fins a la formatgeria.  Aquest any ha tocat palejar de valent!

Això sí, a la que pugi una mica la temperatura i fongui una mica la neu, les nostres cabres tornaran a sortir a pasturar. Encara que sigui un parell d'hores i que a nivell d'alimentació no els cundeixi gaire, elles no estan acostumades a estar tants dies tancades i necessiten -com tothom- esbargir-se una mica... encara que només sigui per salut mental!!



divendres, 6 de gener de 2017

COMENCEM L'ANY A BON RITME

L'última entrada va ser abans de començar festes. Tal i com us havíem avançat, els dies previs a Nadal i fins a Cap d'Any van ser de bojos. Se'ns va ajuntar l'època forta del cabrit amb els primers dies de munyida i elaboració de formatges i matons.
Amb l'any nou comencem una nova rutina, dura i engrescadora. Encara estem aprenent a organitzar-nos, sobretot amb els tempos del formatge que són els més delicats. Com a mínim les cabres estan més acostumades a que les munyim que no pas l'any passat i les rutines a la granja ja estan establertes.
Tenim una nova incorporació a l'equip, l'Ovidi, que ve a fer les pràctiques de l'escola de pastor. Estarà dos mesos amb nosaltres compartint les tasques típiques del nostre maneig: munyir, donar menjar, elaborar i afinar formatges, anar a pasturar amb les cabres...



Ara ja fa uns dies que hem començat a vendre matons (també es poden tastar al Burgerplatz d'Espot i al Restaurant el Gerber d'Esterri d'Àneu) i molt aviat arribaran els primers formatges, que estan madurant a la cambra de maduració.

Quines ganes de tastar-los!